Pronúncia: ʃuká
-
verb intransitiu
- [topar] heurter tr. Xocar contra un plàtan, heurter un platane.
- [dos vehicles] entrer en collision.
- [dues boles] se heurter pron.
- figuradament [venir de nou] choquer tr. Em xoca molt que precisament ell no comparegui, je suis très choqué par le fait qu'il ne comparaisse pas.
- [fer gràcia] aimer tr, plaire. Em xoca molt amb la seva manera de fer, j'aime beaucoup sa façon de faire.