■ treball

Compareu: feina
Etimologia: de treballar 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Acció de treballar, esforç sostingut. El treball corporal, intel·lectual.
    2. Allò en què hom treballa. Aquell era un treball dur i molt delicat.
    3. Obra produïda amb aquella acció o esforç. Els treballs de defensa van ésser destruïts en una incursió dels enemics. Exposició dels treballs premiats.
    4. Obra escrita. Tots els seus treballs han estat recollits en un volum.
    5. especialment dret, economia i sociologia Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
    6. per analogia L’esforç dels animals o l’activitat d’una màquina. Un animal de treball. Aquestes màquines fan molt treball.
    7. carta de treball dret del treball Document que lliuren les autoritats laborals d’un país als estrangers que hi volen treballar. També s’anomena carta d’identitat professional o permís de treball.
    8. treball de camp Estudi fet en el lloc mateix on hi ha l’objecte que hom vol estudiar.
    9. treballs forçats dret penal Treballs a què estan obligats alguns condemnats per raó d’un delicte i que formen part de la condemna amb què han estat castigats.
    10. treball social sociologia Activitat professional dels assistents socials.
  2. física
    1. [símbol W] Efecte d’una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d’aplicació.
    2. principi del treball màxim Principi segons el qual si una reacció química exotèrmica entre dues o més substàncies pot ésser possible per més d’un procés diferent, a temperatures pròximes a l’ambiental i quan no hi ha aportació externa d’energia, sempre té lloc el procés que implica l’evolució de calor màxima.
    3. treball de sortida Energia mínima que ha de tenir una partícula carregada per a poder ésser extreta per la superfície d’un conductor al qual pertany, mitjançant un procés reversible en el sentit termodinàmic.
    4. treball virtual mecànica Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
  3. figuradament
    1. [generalment en pl] Penes, fatics, amb què hom passa una part de la seva vida, que hom passa en tal o tal avinentesa. Passar treballs. Vaig tenir treballs a fugir.
    2. tenir (algú) un treball Sofrir un accident morbós sobtat, com un desmai, una paràlisi, un atac.