■ si4

Homòfon: sí
Etimologia: del ll. sī, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    conjunció
    1. En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el trobaràs a casa.
    2. Introduint proposicions que fan de complement d’un verb que expressa dubte, interrogació. No sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap.
    1. En el cas, merament suposat, en què (amb el verb de la proposició principal en condicional). Si li ho deies, no s’ho creuria. Si haguessis vingut, l’hauries vist.
    2. Si pogués anar-hi! Si hagués pogut trobar-lo!
    3. si no el·lípticament En cas que no s’esdevingui o sigui fet així. Claveu-ho bé, si no, caurà. Has d’ésser bon minyó; si no, et castigaran.
    1. Concedint que... Si calla no és perquè cregui que no té raó. Si ell a vegades no ho encerta, tu tampoc no ho endevines sempre.
    2. si bé Per més que, malgrat que.
  4. Serveix per a substituir un que darrere el que que introdueix el segon terme d’una comparació. És millor que vinguis que si et quedaves a casa.
  5. el·lípticament Introdueix frases exclamatives condicionals, adversatives o interrogatives, amb supressió de la proposició principal sobreentesa. Si ho sabessis! Però si ho sap tothom! Si me’n recordo d’aquells dies! Si me’n vaig sentir, d’elogis!
  6. si de (o per) cas Si per casualitat.
  7. si doncs no Suposant que no, si és que no. Expressa l’única condició en què una cosa pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se. Serà multat per la seva absència, si doncs no tenia cap justificació ni excusa.
  8. si més no Almenys, si altra cosa no.
  9. si que Introdueix oracions que denoten sorpresa, admiració, dubte, ironia, etc., usat davant d’una constatació. Si que és tard! Si que anem bé!


    10. Vegeu també:
    si1
    si2
    si3