■ roda

Etimologia: del ll. rŏta, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. tecnologia
    1. Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.
    2. no poder anar ni amb rodes figuradament Estar molt malament, funcionar malament.
    3. roda conduïda Cadascuna de les rodes dentades d’un engranatge que no són motrius i, per tant, reben el moviment d’altres rodes.
    4. roda de cadell Roda dentada, amb les dents agudes i obliqües, especialment dissenyades per a formar part d’un mecanisme de cadell.
    5. roda de fricció Cadascuna de les dues peces cilíndriques o còniques que formen part d’un sistema de transmissió per fricció, la més grossa de les quals és solidària de l’arbre motor, i la seva perifèria és recolzada sobre la de la més petita, solidària a l’arbre mogut, tot fent-la girar.
    6. roda dentada Cadascuna de les rodes proveïdes de dents en la seva perifèria o amb dentat interior o lateral que, engranant en les dents d’altres rodes dentades, constitueixen un engranatge o, engranant en una cadena, formen part d’un sistema de transmissió per cadena.
    7. roda mestra Roda dentada, la principal d’un engranatge.
    8. roda motriu Roda dentada que no rep el moviment de cap altra roda i el transmet a les altres rodes d’un engranatge.
  2. armament
    1. Roda dentada, d’acer, que, en fregar la pedra de sílex, originava, en les claus de roda, la guspira que inflamava la pólvora.
    2. Guarda d’acer, en forma de disc, que s’introduïa en l’asta de la llança a fi de preservar la mà dels cops de l’adversari.
  3. rellotgeria
    1. Cadascuna de les rodes dentades o pinyons que constitueixen l’engranatge d’un rellotge.
    2. roda caterina Roda d’àncora.
    3. roda d’àncora Roda dentada del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges, de dents agudes i obliqües, que és accionada per les paletes de l’àncora; és anomenada també roda d’escapament.
  4. transports Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
    1. roda de molí oficis manuals Mola.
    2. roda de paletes construcció naval Roda proveïda d’una sèrie de braços radials a l’extrem de cadascun dels quals va muntada una peça plana, anomenada pala o paleta, que, disposada al costat del buc d’una embarcació i eventualment a la popa, amb l’eix de rotació perpendicular al seu pla longitudinal, la propulsa.
    3. roda de terrissaire ceràmica Torn.
    4. roda de timó construcció naval Roda guarnida de mànecs a la perifèria i fixada pel seu centre a un eix, que permet, en fer-la girar, de maniobrar el timó; és anomenada també roda de governall.
    5. roda hidràulica hidràulica Roda proveïda a la perifèria de nombrosos àleps o paletes sobre els quals és exercida la força de l’aigua d’un corrent perpendicular al seu eix de rotació, o d’un salt que provoca la rotació de la roda tot transformant en energia mecànica l’energia disponible del salt o del corrent.
    6. roda polar electrotècnia Rotor d’una màquina elèctrica, proveït de pols sortints, emprat com a inductor a les màquines síncrones, especialment en un alternador.
  6. diplomàtica A l’edat mitjana (segles XI-XIV), signe rodó constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura.
  7. gimnàstica Exercici que consisteix a fer, partint de la posició dempeus, un gir lateral passant per una vertical, executat recolzant primer una mà i després l’altra i amb les cames obertes i acabar en la posició inicial.
  8. heràldica Representació d’una roda, ordinàriament de carro amb vuit raigs, o d’altre tipus (roda d’engranatge, roda de molí, etc.).
  9. història Suplici que consistia a trencar els membres al condemnat, i de vegades també les costelles, i col·locar-lo lligat dalt d’una roda de carrossa posada horitzontalment, plantada a terra mitjançant un pal.
  10. jocs d’entreteniment Atracció de fira que consisteix en una gran roda giratòria vertical proveïda de seients o cabines mòbils en tota la seva llargada.
    1. fer la roda etologia Desplegar la cua fent un ventall ocells com ara el paó, el colom i el gall dindi.
    2. roda de la Fortuna Volubilitat de la sort i de les vicissituds de les coses humanes.
    3. roda d’electors falsos Grup de persones que recorren diferents col·legis electorals votant amb noms suposats a favor d’una candidatura.
    4. roda de premsa Conferència de premsa.
    5. roda de reconeixement Reconeixement en roda.
    6. roda informativa En ràdio i televisió, informatiu breu, crònica, comunicat, que els corresponsals que una emissora té a diferents llocs fan d’una manera consecutiva.
  12. construcció naval
    1. Peça més sortint de la proa d’una embarcació, que li dona la forma.
    2. anar en roda Anar sense govern, desordenats, els vaixells.
    3. estar en roda Estar fondejat un vaixell amb una o més àncores de vira, presentant sempre la proa a la part d’on ve el vent.
    4. posar (algú) en roda figuradament Posar-lo en confusió, en situació difícil.
    5. roda de popa impròpiament Codast.