■ puny

Etimologia: del ll. pŭgnus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. anatomia animal Part de l’extremitat superior, entre l’avantbraç i la mà, que comprèn la regió del carp; és anomenat també canell. Tinc el puny esquerre tot adolorit. La va agafar pels punys.
    2. per extensió Part o allarg postís d’una màniga, sobretot de camisa, que cobreix el puny. Portar els punys emmidonats.
    1. Mà closa. Un cop de puny.
    2. Grapat petit. Tireu-hi un puny de sal.
    3. ésser del puny estret figuradament Ésser molt avar.
    4. com el puny De la grandària del puny clos.
    5. com el puny hiperbòlicament Molt gros o molt petit en comparació de la grossària normal. Tenia un cap com el puny. Un ou com el puny.
    6. rosegar-se (o mossegar-se) els punys figuradament Penedir-se rabiosament d’haver fet o d’haver deixat de fer quelcom que ja no té remei.
    7. tenir (algú) al puny Tenir-lo completament al propi albir.
    1. Part d’una arma, d’una eina, etc., per on hom l’agafa en manejar-la.
    2. marina, marítim maneta 6 6.
  4. marina, marítim Cadascun dels angles d’una vela.