■ pit

Etimologia: del ll. pĕctus, -ŏris, íd., que, essent neutre amb acusatiu pectus, donà l’ant. pits; sentit com un plural, es formà analògicament un sing. pit 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Tòrax, part del cos humà que s’estén del coll al ventre.
    2. especialment Part anterior del tòrax. Han topat pit contra pit.
    3. especialment Part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll. L’un preferia el pit (del pollastre), l’altre la cuixa.
    4. brot de pit Tros de pit de xai, de la part més grassa.
    1. [sovint en pl] anatomia animal Mamella de dona. Ensenyava els pits. Donar el pit a un infant. Una criatura de pit.
    2. de pit i cuixa locució adjectiva Dit de la pel·lícula, l’espectacle, etc., en què els artistes van nus o gairebé o en què dominen les escenes eròtiques.
  3. anatomia animal
    1. Tot l’aparell de la respiració contingut en el pit. Fatigar-se el pit cantant. Una malaltia de pit.
    2. do de pit Nota aguda de tenor (corresponent al do4) feta amb veu de pit.
    3. do de pit col·loquialment Tot l’esforç o l’arrogància que hom pot posar en l’obtenció d’un propòsit.
    4. tenir el pit carregat Estar refredat dels pulmons o dels bronquis.
    5. veu de pit Veu d’emissió natural, límpida (per oposició a veu de gola, de cap).
  4. figuradament anatomia animal
    1. Centre dels sentiments, interior de l’home. Li obrí el seu pit.
    2. Coratge, valor. Prendre a pit una cosa.
    3. donar-se cops al pit Colpejar-se el pit en senyal de penediment, de devoció.
    4. pit i fora! Exclamació que hom diu per animar o animar-se a fer una cosa.
    5. posar-se la mà al pit Reflexionar, interrogar la pròpia consciència.
    6. tenir (una cosa) pit avall Tenir-la per molt segura, confiar-hi molt.