■ pinya

Etimologia: del ll. pīnea, inicialment adj. de pinus ‘pi’, pinea nux ‘nou, fruita del pi’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. botànica
    1. Estròbil o con de les pinàcies.
    2. Con del pi pinyer. Esberlar una pinya per treure’n els pinyons.
    3. per extensió Nom donat a diversos òrgans o parts vegetals en forma de pinya.
    4. pinya blava Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Scilla peruviana), de bulb tunicat, fulles lanceolades, flors d’un blau pujat i fruits capsulars.
    5. pinya d’Amèrica Ananàs.
    6. pinya de Sant Joan Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les compostes (Leuzea conifera), de fulles blanques i tomentoses en el revers, flors purpúries o blanquinoses, de capítols grossos, solitaris i globosos i fruits en aqueni.
    7. pinya groga Planta de la família de les aïzoàcies (Aeonium arboreum), suculenta i de tiges ramificades, terminades en rosetes de fulles espatulades i flors d’un groc daurat i que es planta en jardins.
    8. pinya tropical Ananàs.
    1. figuradament Conjunt de persones o de coses unides o agregades estretament. Érem una petita colla d’amics que formàvem una pinya.
    2. folklore Conjunt de persones que sostenen el basament d’un castell.
    1. Cop de puny, pinyac.
    2. per extensió Aquests dos autos s’han clavat una pinya bastant forta.
  4. Massa esponjosa d’or o d’argent que resta després d’evaporar el mercuri amb què s’havia amalgamat.
  5. marina, marítim
    1. Nus que és fet a l’extrem o bé prop de l’extrem d’una corda per tal d’assegurar-la per aquest extrem a l’argolla, al forat, etc., per on és passada.
    2. pinya de rosa Pinya que hom fa a l’extrem d’una corda, tot donant-li forma de pom boterut.
  6. indústria tèxtil Templàs.
  7. agafar la (o una) pinya Embriagar-se.