■ penjar

Etimologia: del ll. vg. *pendicare, der. del ll. cl. pendēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer aguantar una cosa per la part superior sense que res la sostingui per sota. Penjar un llum en un clau. Penjar domassos als balcons.
    2. transitiu per extensió Col·locar o fer aguantar una cosa en un lloc alt, encara que sigui amb sosteniment de la part inferior. D’un xut va penjar la pilota a la teulada.
    3. pronominal Es va penjar amb les mans a la branca.
    4. transitiu informàtica Copiar (programes, fitxers, etc.), d’un ordinador local o un altre dispositiu electrònic a un ordinador remot, generalment a través d’internet.
    5. penjar-se al coll (d’algú) Abraçar-lo.
    6. penjar-se en (algú) No separar-se’n.
    1. transitiu especialment Fer morir algú per estrangulació penjant-lo amb una corda passada al voltant del coll. L’assassí fou penjat a la plaça del poble.
    2. pronominal Es va suïcidar penjant-se.
  3. transitiu figuradament Imputar una cosa a algú. Totes les malifetes que es fan, les pengen al pastor.
  4. transitiu
    1. Posar en una situació dolenta, sense solució o de sortida difícil, sia en l’aspecte econòmic, sia en un altre aspecte. L’han deixat penjat i ara no sap com sortir-se’n.
    2. especialment Suspendre en els exàmens. M’han penjat de llatí.
  5. intransitiu
    1. Estar, una cosa, aguantada per la part superior sense res que la sostingui per sota. Els fruits que pengen de l’arbre. Les faldilles li pengen d’un costat.
    2. figuradament Estar en suspens, sense resoldre. Fou qüestió entre ells i penja la dita qüestió encara, que mai no ha estat resolta.
    1. transitiu Interrompre una comunicació telefònica en col·locar l’auricular de l’aparell sobre els pius o un dispositiu anàleg que desconnecten el circuit elèctric. Penja el telèfon ara mateix.
    2. usat absolutament A veure si penges d’una vegada, que ja fa deu minuts que parles per telèfon!
  7. pronominal informàtica Blocar-se un sistema informàtic.