Pronúncia: pəɲʒá
-
verb transitiu
- pendre, suspendre.
- accrocher. Penjar un mirall a la paret, accrocher un miroir au mur.
- [un home] pendre.
- [el telèfon] raccrocher.
- figuradament [imputar] imputer, attribuer.
-
figuradament [en un examen]
recaler,
coller,
refuser.
M'han penjat d'història, on m'a collé en histoire .
• [els hàbits] abandonner (la carrière ecclésiastique). - penjar els hàbits (els llibres) a la figuera figuradament i familiarment jeter le froc aux orties.
- que em pengin si...! je veux bien être pendu si...! verb intransitiu
- pendre. Cull els préssecs que pengen de l'arbre, cueille les pêches qui pendent de l'arbre. Les faldilles li pengen d'un costat, sa jupe pend d'un côté.
- figuradament être en suspens, en attente.
- no pengeu (no pengi) [al telèfon] ne raccrochez pas. verb pronominal
- se pendre à.
- penjar -se en algú figuradament i familiarment [no separar-se'n] coller à quelqu'un.