■ morro

Etimologia: d’origen incert, potser d’una base onomatopeica murr-, expressiva d’una posició botzinaire dels llavis 1a font: s. XII
    masculí
    1. anatomia animal Musell.
    2. Llavi; en diversos indrets, però, és usat només despectivament i en plural, especialment quan són llavis grossos, inflats, bruts, pintats, etc.
    3. ésser del morro fort figuradament Ésser molt tossut, no gens disposat a deixar-se conduir per altri.
    4. ésser del morro tort figuradament Tenir mal geni.
    5. fer morros Estar enutjat i demostrar-ho amb la cara.
    6. fotre (o clavar, o fregar, etc.) pels morros figuradament Rebutjar alguna cosa a algú, en actitud despectiva o desafiadora. Quan em doni el diari l’hi fotré pels morros.
    7. fotre (o clavar, o fregar, etc.) pels morros figuradament Retreure, tirar per la cara. Quan el veuré li fregaré pels morros tot el que m’han dit.
    8. fotre’s (o caure) de morros Caure de cara.
    9. inflar els morros (a algú) Pegar-li a la cara.
    10. pel morro figuradament Amb molta barra, sense esforçar-se. S’ha presentat a la meva festa pel morro.
    11. pel morro figuradament Sense pagar; gratuïtament. Es van colar en el concert pel morro.
    12. tenir morro figuradament Tenir barra. Quin morro que tens, què vols, que sempre et convidi?
  2. per analogia
    1. Sortint semblant a un morro, en qualsevol cosa.
    2. geomorfologia Contrafort avançat i abrupte d’una muntanya.
    3. Part davantera d’un vehicle, com la d’un automòbil, la proa d’un avió, etc.
    4. morro de tenca anatomia animal Nom donat a la part intravaginal del coll de l’úter, a causa de la seva forma.
  3. morro de vaques antigament Botxí.
  4. morro d’ovella botànica Herba semblant al plantatge, de la família de les plantaginàcies (Plantago lagopus).