■ mida

Etimologia: probablement d’una base indoeuropea afí a la del ll. metīri ‘mesurar’, o del gòt. mitan, íd., o mita ‘mesura’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. Mesura, especialment lineal.
    1. Dimensió que ha de tenir una cosa per a l’ús a què és destinada. Arribar a la mida. Quina mida ha de tenir la biga?
    2. a mida locució adverbial i locució adjectiva Fet expressament per a la persona o cosa a què va destinat. Un vestit fet a mida. Uns pantalons a mida. Armaris fets a mida per a la cuina.
    3. a mida locució adjectiva figuradament Adequat. Ha trobat una feina a mida.
    4. passar de mida figuradament Ésser excessiu. El teu enuig passa de mida.
    5. prendre la mida (a algú) figuradament Burlar-se’n sense que se n’adoni.
    6. prendre la mida de l’esquena (a algú) figuradament Bastonejar-lo, apallissar-lo fort.
    7. prendre les mides (a algú) Comprovar les dimensions del cos d’una persona per poder-li fer una peça de vestir, unes sabates, etc., a mida.
    8. sense mida (o fora mida ) locució adjectiva i locució adverbial En gran quantitat o proporció; moltíssim. Hi havia una gentada fora mida. L’estima fora mida.
  3. catolicisme Cinta o cordill de llargària d’una imatge venerada en alguns santuaris.
  4. metrologia
    1. Unitat de mesura amb exclusió de les de capacitat i de pes.
    2. Regle, cinta, etc., d’una llargària coneguda que serveix per a mesurar o amidar una longitud.