Accessory
Partició sil·làbica: grà_ci_a
Etimologia: del ll. gratia, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Etimologia: del ll. gratia, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Body
-
femení
-
- Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l’enraonar, etc., d’algú. Ho ha dit amb molta gràcia.
- Qualitat que fa agradable algú o alguna cosa. Una noia plena de gràcies.
- Allò que, en algú o alguna cosa, satisfà estèticament per la naturalitat, espontaneïtat, facilitat, fluïdesa, congruïtat, etc., no per la força, potència, sublimitat, etc. La gràcia del temple està en l’esveltesa de les columnes.
- fer gràcia Plaure algú o alguna cosa per la seva gràcia o les seves gràcies. El nen és trempat com un gínjol: fa molta gràcia. Sobretot va fer-me gràcia l’agilitat amb què es movia.
- fer gràcia (a algú) Atreure’l, abellir-li, algú o alguna cosa. La mires amb uns ulls! Em sembla que aquesta noia et fa gràcia. Em fa molta gràcia d’anar-hi.
- fer gràcia irònicament Causar algú o alguna cosa sorpresa, irritació, etc. Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari. Fa gràcia que sigui ell justament qui ho digui.
- no fer gràcia (o fer molt poca gràcia) Desplaure, desvetllar recel, etc., algú o alguna cosa. Aquest home em fa molt poca gràcia. Això que ha insinuat no em fa gens de gràcia.
- no tenir cap (o cap mena de, o gens de, o gota de) gràcia Ésser alguna cosa desplaent, molesta, etc. Aquestes històries que t’empesques no tenen cap gràcia.
- tenir gràcia irònicament Ésser alguna cosa sorprenent, irritant, etc. Té gràcia que, a més de no pagar-me, m’insulti.
-
- Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable. Gaudia de la gràcia del rei.
- Allò que és acordat a algú perquè li és agradable, no perquè li sigui estrictament degut. Va dir-li que li concediria la gràcia que li demanés. Perdoneu-lo: feu-me aquesta gràcia. Li ho he demanat com una gràcia. Una gràcia de caritat, per l’amor de Déu.
- Perdó acordat benèvolament. El sobirà té el dret de gràcia.
- cristianisme Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
- caure en gràcia (a algú) Ésser persona del seu grat, ésser-li simpàtic. Més val caure en gràcia que ésser graciós.
- cop de gràcia Cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més.
- cop de gràcia figuradament Allò que acaba de perdre algú.
- en gràcia de Déu cristianisme Net de pecat.
- estar en gràcia prop del rei (o de la reina, o del príncep, etc.) Gaudir de la seva benvolença, del seu favor.
- estat de gràcia cristianisme Estat del qui està en gràcia de Déu.
- fer gràcia (d’alguna cosa, a algú) Fer-li’n do, concedir-la-hi. El rei li feu gràcia de viles i castells.
- fer gràcia (d’alguna cosa, a algú) Perdonar-la-hi, no exigir-la-hi. Us faig gràcia de la indemnització.
- gràcia d’estat catolicisme Gràcia adequada a l’estat o càrrec d’una persona i a les responsabilitats que en deriven.
- per la gràcia de Déu història Expressió afegida sovint al títol de monarques o caps d’estat de països cristians.
-
plural
- Testimoniatge d’agraïment. Ja li n’has donat les gràcies? Vinc a donar-te les gràcies pel teu ajut.
- acció de gràcies religió Acció de donar gràcies a Déu per algun esdeveniment, obra, etc., que hom interpreta com a do seu.
- donar gràcies (d’alguna cosa, a algú) Atribuir-li’n el resultat favorable, el mèrit, etc. Ja pot donar-me gràcies el seu germà.
- gràcies! (o moltes gràcies!, o gràcies per [o de] [alguna cosa]) Expressions de cortesia amb què hom manifesta agraïment. Gràcies pel teu interès!
- gràcies a locució prepositiva Mitjançant, per. Ens n’hem sortit gràcies a ell.
- gràcies a Déu Expressió pietosa amb què hom atribueix a Déu alguna cosa que considera com un bé. Gràcies a Déu, ja no corre perill. Tots estem bons, gràcies a Déu.
- gràcies a Déu! Expressió amb què hom manifesta satisfacció perquè per fi s’ha esdevingut alguna cosa que havia esperat llargament, perquè no ha arribat a esdevenir-se alguna cosa que temia, etc. Gràcies a Déu! Ja era hora que vinguessis! Gràcies a Déu que no li ho has dit!
-
- dret Benefici especial concedit pel poder públic sense compensació directa.
- dret penal Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna.
- edicte de gràcia Proclama amb la qual era concedit periòdicament, per la inquisició, un quant temps per a confessar algun acte heterodox, sense incórrer en les penes previstes, o amb reducció d’aquestes penes.
- dret penal Indult.
- termini de gràcia (o de cortesia) dret mercantil Ampliació del terme de pagament, una vegada vençut el deute.