■ feixuc
| | feixuga

Partició sil·làbica: fei_xuc
Etimologia: der. de feix amb el sufix -uc, actualment de poc rendiment (benastruc, malastruc, fredeluc, llefuc, poruc, xaruc), com ja ho era en ll. -ūcus, -ūca (caducus ‘caduc’) 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes. Un paquet feixuc.
    2. figuradament Difícil de suportar; penós, aclaparador. Una feina feixuga. Uns imposts feixucs. Un temps feixuc.
    3. figuradament Difícil de pair. Una menja feixuga.
    4. figuradament Dit d’una persona molesta, enfadosa. És feixuc, aquell xicot!
    5. son feixuc Son profund, del qual és difícil de despertar.
    1. Mancat d’agilitat. És un home molt feixuc. Tinc les cames feixugues. El pas feixuc dels bous.
    2. figuradament Una intel·ligència feixuga. Un estil feixuc.