■ exhalar

Etimologia: del ll. exhalare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Desprendre, emetre, expel·lir, un gas, una olor, etc.
    2. pronominal Del cadàver s’exhalava una fetor insuportable. Els miasmes que s’exhalen de la llacuna.
  2. transitiu per extensió
    1. Exhalar un sospir, un crit.
    2. exhalar el darrer (o l’últim) sospir (o exhalar l’ànima, o l’esperit, o la vida, etc.) locució verbal Morir.
  3. figuradament
    1. transitiu Els seus ulls exhalen serenor.
    2. pronominal S’exhalava d’ella una aura d’innocència.
  4. figuradament
    1. transitiu Esplaiar, donar expansió a un sentiment. Exhalava la seva tristesa plorant.
    2. pronominal La bilis acumulada s’exhalà de cop en paraules agres.