exhalar

    verb transitiu
  1. [una olor, etc] exhalar, despedir.
  2. figuradament [un sospir, un crit] exhalar, lanzar.
  3. figuradament exhalar, despedir. Els seus ulls exhalen serenor, sus ojos exhalan serenidad.
  4. figuradament [esplaiar] desahogar, desfogar. Exhalava la seva tristesa plorant, desahogaba su tristeza llorando.
  5. exhalar el darrer sospir (o l'últim sospir, o l'ànima, o l'esperit, o la vida) [morir] exhalar el último suspiro (o el espíritu).
    6. verb pronominal
  6. [olors] desprenderse, emanar intr.
  7. figuradament emanar intr. S'exhalava d'ella una aura d'inocència, emanaba de ella una aura de inocencia.
  8. figuradament [esplaiar-se] desahogarse, desfogarse.