verb transitiu esalare, emanare, diffondere. || fig irradiare. Els seus ulls exhalen bondat, i suoi occhi irradiano bontà. | [un crit] emettere, lanciare. | [esplaiar] sfogare, esalare raro. || exhalar el darrer (o l'últim) sospir (o exhalar l'ànima) esalare l'anima (o lo spirito, o l'ultimo respiro).
verb pronominal esalare intr. || fig emanare intr. | [esplaiar-se] sfogarsi.
verb pronominal esalare intr. || fig emanare intr. | [esplaiar-se] sfogarsi.