■ deixar

Partició sil·làbica: dei_xar
Etimologia: del ll. laxare ‘afluixar’, der. de laxus ‘fluix’, que donà l’ant. leixar, alterat probablement per la prep. de2, freqüent en construccions amb aquest verb 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Cessar de subjectar, d’usar, de posseir. Deixa el xerrac i agafa la serra.
    2. deixar anar Cessar de subjectar o de retenir (algú o alguna cosa) permetent que se’n vagi. Deixar anar una corda. Deixa anar l’aigua, que regarem.
    3. deixar anar figuradament No retenir, algú, un impuls fisiològic o moral. Deixar anar un rot. Deixar anar un crit, un renec.
    4. deixar anar figuradament Cessar de retenir (un càrrec, una situació de privilegi, etc.).
    5. deixar-hi la pell (o la vida) Morir en una empresa.
    6. no deixar de petja Perseguir insistentment (algú). No el deixaré de petja fins que no m’hagi pagat.
    7. no deixar d’ull No perdre de vista.
    1. usat absolutament i pronominal Cessar de tenir cura de la pròpia persona. Era molt polit, però ara s’ha deixat molt.
    2. deixar-se anar pronominal Deixar-se.
  3. transitiu
    1. Posar o col·locar, algú, (allò que subjecta) en un lloc. On he deixat les claus? Vaig deixar el nen al llit.
    2. per extensió Una cosa fer una marca, un senyal que resta com a empremta. El got ha deixat una marca a la taula.
    3. figuradament La discussió d’ahir em va deixar molt mal record.
    4. usat absolutament Desprendre tint una cosa tenyida. Aquesta roba deixa.
    5. usat absolutament Produir guany. La collita d’enguany ha deixat molt. Té un negoci que deixa força.
    1. transitiu Precedint un infinitiu, permetre de, no impedir de. Ha deixat caure el martell que duia a la mà. Deixa’l fer. Deixar escapar un pres.
    2. pronominal Deixar-se caure. Deixar-se manar. Deixar-se agafar.
    3. deixar córrer (una cosa) figuradament No insistir-hi, cessar d’ocupar-se’n. Volia comprar una casa, però ho he deixat córrer.
    4. deixar passar el temps (o les hores, o els dies, etc.) Passar el temps, les hores, els dies, etc., sense obrar en un sentit determinat.
    5. deixar-se caure (en un lloc) Anar-hi, aturar-s’hi, deliberadament.
    6. deixar-se dur (o portar) (per una passió, per un impuls) figuradament Obrar per la força d’aquesta passió, d’aquest impuls.
    7. deixar-se veure Aparèixer en públic, presentar-se a algú, visitar-lo.
    8. no deixar perdre res Aprofitar-ho tot.
    9. no deixar viure Molestar contínuament.
  5. transitiu Cessar d’ésser o d’estar en un lloc, d’anar per un indret. Ha deixat Barcelona i s’ha instal·lat a Girona. Deixem el camí i agafem la drecera.
  6. transitiu Cessar d’ésser o d’estar amb una persona, de tenir-hi relació, tracte; abandonar. Per ella ha deixat dona i fills.
    1. transitiu Fer que resti (una persona o una cosa), no agafar-la, no emportar-se-la, no fer-la seguir. Deixar el paraigua a casa. Deixar els nens amb l’àvia. No té gana: ha deixat tota la carn.
    2. pronominal En Joan s’ha deixat barba.
    3. transitiu En morir, ha deixat tres fills, una gran fortuna, molts deutes, una bona reputació.
    4. pronominal Descuidar-se, oblidar (alguna cosa). Et volia dur el llibre, però me l’he deixat.
    5. deixar de banda No tenir en compte; ignorar. Deixar de banda els escrúpols i tirar al dret.
    6. deixar endarrere (o darrere, o enrere) (algú) Passar-lo, avançar-lo.
    7. deixar endarrere (o darrere, o enrere) (algú) figuradament Ultrapassar-lo en mèrit.
    8. no deixar res per verd Agafar-ho, aprofitar-ho tot sense fer excepcions.
  8. transitiu Fer que resti (una persona o una cosa) en un estat determinat. No l’amoïnis: deixa’l tranquil. Deixar un espai en blanc. Deixar una feina ben feta.
    1. transitiu No prosseguir (alguna cosa), renunciar-hi, abstenir-se de fer-la. Ha deixat els estudis. Si hereta deixarà el treball.
    2. pronominal Deixeu-vos de ximpleries.
  10. transitiu
    1. Precedint un infinitiu introduït amb la preposició de, cessar, acabar. Això ha deixat de tenir interès. Deixar de fer, de dir, d’estudiar. No deixa de molestar.
    2. no deixar de (fer alguna cosa) Fer-la malgrat qualsevol motiu en contra. No deixaré de fer-ho encara que s’hi oposi. Això no deixa de molestar-me.
  11. transitiu
    1. Cessar de retenir (una cosa) i posar-la en possessió d’altri. Han deixat la fàbrica als treballadors.
    2. especialment Llegar. L’oncle, en morir, em deixà una caseta.
    3. especialment Cedir (una cosa) per a usar-la un cert temps; prestar. Deixa’m el llapis. Li he deixat diners per a passar la setmana.
  12. transitiu
    1. Fer que algú continuï tenint (alguna cosa), no prendre-la-hi, no desposseir-l’en. El tribunal ha deixat els fills a la mare.
    2. deixar (alguna cosa) per a (algú) No imitar-lo en alguna cosa que hom desaprova. Els plors, deixa’ls per als nens.