Pronúncia: dəʃá
-
verb transitiu
- [posar en un lloc] laisser. No sé on he deixat la clau, je ne sais pas où j'ai laissé la clef.
- [cessar de subjectar] laisser. Deixa la picassa i agafa la serra, laisse la hache et prends la scie.
-
[fer un senyal]
laisser.
El got de vi ha deixat una marca a la taula, le verre de vin a laissé une marque sur la table .
• usat absolutament [destenyir-se] déteindre. - economia [produir guany] rapporter. Un negoci que deixa molt, une affaire qui rapporte beaucoup.
- [no impedir] laisser. Han deixat escapar un pres, ils ont laissé s'échapper un prisonnier. Deixa'l anar a Barcelona, laisse-le aller à Barcelone. Deixa'l treballar, laisse-le travailler.
-
[lloc]
quitter.
Ha deixat Perpinyà i s'ha instal·lat a Girona, il a quitté Perpignan et s'est installé à Gérone .
- [abandonar algú] abandonner. Ha deixat la dona i els fills, il a abandonné sa femme et ses enfants.
- quitter. La seva dona l'ha deixat, sa femme l'a quitté.
- [fer que resti] laisser. He deixat el gos amb els meus pares, j'ai laissé mon chien avec mes parents. Ha deixat tota la carn al plat, il a laissé toute la viande dans l'assiette.
- [en un estat] laisser. Deixar un espai en blanc, laisser un espace en blanc.
- [renunciar] abandonner. Deixar els estudis, abandonner ses études.
- [cessar] cesser. Això ha deixat de tenir interès, cela a cessé d'être intéressant.
-
[llegar]
léguer,
laisser.
La tia, en morir, em deixà el pis, ma tante, à sa mort, m'a légué son appartement .
• laisser. En morir va deixar molts deutes, à sa mort il a laissé beaucoup de dettes. - [prestar] prêter. Deixa'm deu euros, prête-moi dix euros.
- dret [no desposseir] laisser. El tribunal ha deixat els fills a la mare, le tribunal a laissé les enfants à leur mère.
- figuradament laisser. La conferència d'ahir em va deixar molt mal record, la conférence d'hier m'a laissé un très mauvais souvenir.
- deixar a desitjar laisser à désirer.
-
deixar anar
lâcher (laisser tomber).
Deixar anar una corda, lâcher une corde .
- figuradament lâcher, laisser échapper. Deixar anar un renec, lâcher un juron.
- [un càrrec] laisser échapper.
- deixar caure figuradament glisser (insinuer). Va deixar caure que volia anar a París, il glissa qu'il voulait aller à Paris.
- deixar dir (parlar) laisser dire.
- deixar endarrere (darrere, enrere) laisser en arrière (lâcher, distancer).
- deixar-hi la pell (la vida) figuradament y laisser sa peau (perdre la vie).
- deixar per a laisser à.
- deixar sense res laisser sans rien.
- deixem-ho així n'en parlons plus (laissons ça comme ça).
- no deixar de ne pas manquer de (ne pas oublier de). No deixis d'escriure'm, n'oublie pas de m'écrire.
- no deixar perdre res ne rien laisser échapper.
- no deixar res per verd figuradament i familiarment tout rafler (sans exception). verb pronominal
-
se faire.
Deixar-se agafar, se faire prendre .
• se laisser. Deixar -se convèncer, se laisser convaincre. - [descurar-se] se négliger, se laisser aller.
- se laisser. En Pere s'ha deixat barba, Pierre s'est laissé pousser la barbe.
- [descuidar-se] oublier tr. M'he deixat el llibre de català, j'ai oublié le livre de catalan.
-
deixar-se anar
[d'una corda, d'un arbre]
se laisser glisser.
• figuradament [descurar-se] se laisser aller. - deixar-se caure [en un indret] se présenter, apparaître, s'amener fam, se pointer fam, débarquer fam.
- deixar-se de arrêter de (cesser de). Deixa't de bestieses, arrête de faire des bêtises.
- deixar-se dur (portar) per se laisser aller à (se laisser emporter par, suivre le mouvement).
- deixar-se sentir [el fred, etc] se faire sentir.