■ darrere

Etimologia: del ll. de retro ‘de rere’ 1a font: 1295
  1. adverbi i preposició
    1. Indica posició al cantó oposat a la cara o a aquell devers el qual hom avança. Què hi ha darrere? Posa-te-li al darrere. Amb les mans darrere l’esquena. Venia darrere meu.
    2. per extensió Després de, seguint immediatament. Passeu l’un darrere l’altre.
    3. per analogia Festa darrere festa.
    4. per extensió Indica que hom segueix algú altre per adhesió, per disciplina, etc. Anaven darrere seu com un sol home.
    5. figuradament Indica suport, ajut, etc. El president tenia tot el poble darrere seu.
    6. figuradament En absència. El que dius de mi darrere, digues-m’ho davant.
    7. anar darrere (algú) figuradament Procurar de comunicar-s’hi per recaptar-ne la complaença, aconseguir-ne alguna cosa, etc. Tots anaven darrere seu.
    8. anar darrere (alguna cosa) figuradament Procurar d’obtenir-la. Només va darrere els diners.
  2. adverbi i preposició
    1. Respecte a una persona o una cosa, indica oposició al cantó oposat a aquell on és algú. És allà darrere. S’ha amagat darrere seu. Passarem per darrere d’aquelles muntanyes.
    2. figuradament Darrere el seu somriure angelical amaga molta malícia.
  3. masculí
    1. Part posterior d’una cosa. Les rodes del darrere. Els darreres d’una casa.
    2. especialment Cul.