■ créixer

Partició sil·làbica: créi_xer
Homòfon: creixa
Etimologia: del ll. crēscĕre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb intransitiu
    1. Un organisme viu augmentar gradualment en virtut de la seva força vital. Les plantes creixen sense parar. El nen ha crescut dos centímetres des de l’última mesura.
    2. per analogia Li han crescut els cabells.
    3. créixer com els arbres de la Rambla figuradament Criar-se abandonat, sense cura de cap superior.
    4. créixer com una carbassera figuradament Créixer molt de pressa.
  2. per extensió
    1. Pujar el nivell de l’aigua d’un riu, de la mar. El riu va créixer fins aquí la darrera riuada.
    2. Augmentar de nombre. Aquest poble cada dia creix més.
  3. figuradament Anar augmentant per graus. La seva preocupació anava creixent.
  4. Una planta, fer-se, desenvolupar-se, naturalment en una regió. Els garrofers creixen als països mediterranis.