■ covar

Homòfon: cubà
Etimologia: del ll. cŭbare ‘jeure, fer llit’ 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu
    1. Estar l’ocell (sobre els ous) per donar-los la calor necessària al desenvolupament de l’embrió. La lloca cova una vintena d’ous.
    2. usat absolutament La canària cova.
    1. intransitiu Ésser una cosa mantinguda gairebé apagada, latent, fins a l’hora d’esclatar. El foc que cova sota la cendra.
    2. transitiu figuradament Preparar (alguna cosa) detingudament sense manifestar-la fins que sigui l’hora oportuna. Covar un projecte, una idea. Covar l’odi.
    3. intransitiu figuradament L’odi que cova en el seu cor.
    4. transitiu figuradament Portar latent una malaltia. Fa temps que covava la varicel·la.
  3. transitiu per analogia Fer llit per guarir-se d’un refredat, de la grip. Si vols guarir-te, has de covar.
  4. pronominal Reposar massa alguna menja després de treta del foc. Covar-se l’arròs, la sopa.