Accessory
Etimologia: del ll. clamare ‘cridar, exclamar’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
verb
-
transitiu
- Demanar a crits (alguna cosa). El volien castigar durament i ell clamà pietat.
- figuradament La terra clama aigua. Un crim que clama venjança.
- Cridar, algú, (l’aviram o altres animals domèstics) perquè apareguin.
-
intransitiu
- Llançar clams.
- clamar a Déu Ésser una acció d’una injustícia evident.
- pronominal Fer, posar, un clam.