clamar

verb transitiu gridare, chiedere gridando. Clamar pietat, venjança, gridare pietà, vendetta. || fig avere bisogno. La terra clama aigua, la terra ha bisogno assoluto di acqua. || [l'aviram] chiamare.

verb intransitiu gridare, urlare, sbraitare, tonare, strillare. || això clama a Déu questo grida vendetta. || clamar en el desert fig parlare (o predicare) al deserto.

verb pronominal querelarsi, denunciare tr, reclamare tr.