Pronúncia: kləmá
-
verb transitiu
-
crier,
clamer.
Clamar perdó, venjança, crier pardon, vengeance .
• figuradament réclamer. La terra clama aigua, la terre réclame de l'eau. - [l'aviram] appeler. verb intransitiu
- [llançar clams] pousser des cris.
- clamar en el desert prêcher dans le désert. verb pronominal
- [queixar-se] porter plainte, déposer plainte, réclamer (contre).