■ capell

Etimologia: del ll. vg. cappellus, íd. 1a font: 1181
    masculí
    1. indumentària Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d’una amplada variable tot al voltant; barret. Capell tou. Capell de copa alta. Capell de feltre, de palla. Calar-se el capell fins a les orelles.
    2. capell cònic heràldica Capell de forma cònica.
    3. capell de cardenal indumentària Capel.
    4. capell de ferro armament Casc d’ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer.
    5. capell de jueu heràldica Capell en forma de didal de cosir guarnit amb dos cordons les puntes dels quals són nuades en sautor.
    6. capell de teula indumentària teula 2 4.
    7. capell de torneig heràldica Capell de forma baixa i allargada, gairebé quadrada i acabat en cua al costat sinistre.
    8. capell de tres corns (o de tres puntes, o de gresol) indumentària Capell amb l’ala girada formant tres becs.
    9. capell piramidal (o de cimera) heràldica Espècie de gorra o barretina molt alta, generalment amb plomes o una corona al cim.
  2. per analogia
    1. Cosa que corona o cobreix a manera d’un capell.
    2. Nuvolada que es posa al cim d’una muntanya.
    3. Cabàs d’espart o de palma per a tapar la portadora.
    4. Tros de canemàs que hom afegeix a la boca dels balots quan no els pot cosir de tan plens.
    5. Tapadora de cup.
    6. Garba que hom posa damunt la garbera per a escopir l’aigua si plou.
  3. sericultura Capoll del cuc de seda.
  4. posar un capell (a algú) figuradament Allevar-li una calúmnia.