■ calçar

Etimologia: de calça 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Posar el calçat (a algú). Encara l’han de calçar.
    2. Fer el calçat (a algú), ésser el seu sabater. Una botiga on només calcen mainada.
    3. Tenir el peu una certa llargària. Calça el trenta-set.
    4. Comprar el calçat (per a algú). On calces el teu fill?
    5. calçar pocs punts figuradament Ésser curt de gambals.
    6. calçar un infant obsolet Treure-li els bolquers i vestir-lo de curt.
  2. pronominal
    1. Posar-se algú (el calçat). Calceu-vos unes sabates còmodes, que hem de caminar molt.
    2. Comprar el calçat. A quina botiga us calceu?
    3. figuradament Preparar-se per a afrontar un perill especialment amenaçant. Amb el nou govern ja ens podem calçar. Si no fas els deures, ja cal que et calcis!
  3. transitiu
    1. Guarnir la part inferior (d’una cosa) amb una altra. Calçar una paret.
    2. agricultura Arrambar terra a les arrels no cobertes i a la tija de les plantes.
  4. transitiu Posar un o més gruixos o tascons sota una peça per tal d’aixecar-la, fixar-la provisionalment, anivellar-la, etc. Calçar una biga, una màquina.
  5. transitiu arts gràfiques En confeccionar la forma, aixecar els gravats amb alces perquè restin al mateix nivell que els caràcters tipogràfics.
  6. transitiu oficis manuals Posar un tall postís en una eina.