■ aviat

Partició sil·làbica: a_vi_at
Etimologia: dels antics viats, vivats, ivaç, der. del ll. vivacius ‘més vivament, més ràpidament’, amb la a- inicial d’altres adverbis (a-hir, a-vui, a-prés, a-prop) 1a font: s. XVII
    adverbi
    1. Al cap de poc temps, d’aquí a poc temps. Aviat vindrà.
    2. Ha fet bon temps més aviat que no l’any passat.
  2. dialectal De pressa. El cor m’anava molt aviat.
  3. com més aviat millor locució adverbial Tan aviat com sigui possible, al més aviat possible.
  4. més aviat locució adverbial
    1. Més que, amb preferència a (una altra cosa expressada o suposada com a possible). Sentia més aviat compassió que por.
    2. Tirant a. Aquest nen és més aviat ros.
  5. tan aviat com locució conjuntiva Així que, tan bon punt. Tan aviat com arribarà dinarem.
  6. tan aviat... com locució conjuntiva Unes vegades..., altres vegades. Tan aviat plora com riu.