■ atendre

Etimologia: del ll. attendĕre, íd. 1a font: s. XI
    verb
  1. intransitiu Fer atenció, estar atent, a alguna cosa, posar cura en alguna cosa. Atendre al sentit de les paraules.
  2. transitiu
    1. Tenir en compte, en consideració (alguna cosa). Atendre les recomanacions dels altres.
    2. Tenir atencions (envers algú). Atendre els convidats.
    3. En un establiment públic, prestar atenció a un client, servir-lo. No té prou educació per a atendre els clients. Era l’última, però ja m’atenen.
    4. atendre una prometença (o una convinença) Complir-la.
    5. atès (o atenent) que locució conjuntiva Considerant que, havent esguard que. Atès que no hi podia assistir tothom, la reunió ha estat suspesa.
  3. transitiu Pagar (una quantitat que hom deu). No pot atendre tantes factures.