■ arranjar

Etimologia: del fr. arranger, íd., del mateix origen de reng 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una botiga, un calaix.
    2. arranjar el sarró figuradament Preparar-se per partir.
    3. arranjar un assumpte (o un afer, o un negoci) (amb algú) Establir-lo, regular-lo, de comú acord.
    4. arranjar un casament (o una convinença) Fer els treballs, les diligències, etc., conduents a la seva realització.
    1. pronominal Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d’una situació difícil, per evitar un perill, etc. Tenien el vehicle espatllat, però s’ho van arranjar per tornar la mateixa nit. Jo us deixo: ja us arranjareu!
    2. ja t’arranjaré, jo! irònicament Ja et daré el càstig, el tractament, etc., que et mereixes.
  3. transitiu música Fer un arranjament.