■ alçar

Etimologia: de alt 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Portar a un nivell més alt. Alçar el coll de l’abric. Alçar veles. Alçar la mà, una cama. Alçar la vista, la mirada, els ulls.
    2. pronominal Alçar-se de puntetes.
    3. alçar Déu el·lípticament Alçar, elevar, l’hòstia i el calze després de la consagració.
    4. alçar el colze figuradament Beure.
    5. alçar el cor figuradament Portar-lo a sentiments més alts.
    6. alçar (quelcom) de terra Aixecar-ho.
  2. transitiu figuradament
    1. Portar a una condició superior, a un grau superior d’intensitat, a un tant superior. Alçar el coratge, la moral. Alçar la veu.
    2. Apujar. Alçar els preus, els imposts.
  3. transitiu
    1. Augmentar l’alçària (d’alguna cosa). Alçar una tàpia tres pams més.
    2. arts gràfiques Prendre fulls o plecs impresos i disposar-los segons un ordre per tal que, un cop reunits, puguin ésser lligats.
    3. màquina d’alçar arts gràfiques Alçadora.
  4. transitiu Fer, bastir, aparellar (alguna cosa que sobresurt d’un pla, que ateny una certa alçària), edificar. Alçar un cinema, un gratacel.
  5. pronominal Sobresortir atenyent una certa alçària. Al capdavall del passeig s’alça un arc de triomf.
  6. transitiu i pronominal aixecar 8, 9, 10 i 11.
  7. transitiu Tenir d’alt. No alça dos pams de terra.
  8. transitiu marina, marítim Aixecar (l’àncora o una vela).
  9. alça! interjecció Denota sorpresa, admiració, incredulitat.
  10. alçar el setge (o una excomunió) Llevar el setge, una excomunió.
  11. alçar la caça cinegètica Aixecar la caça.
  12. alçar un pla figuradament Aixecar un pla.