■ aferrar

Etimologia: de ferro
    verb
  1. transitiu Fixar, subjectar (una cosa) a una altra. Aferra la bicicleta a la tanca del jardí.
  2. transitiu Unir amb una matèria adherent, enganxar. Aferrar un segell al sobre.
  3. pronominal Agafar-se fortament a una cosa. S’aferrà a la barana per no caure.
  4. pronominal Obstinar-se (en una cosa). Aferrar-se a la seva.
  5. pronominal No poder separar-se o deseixir-se (d’algú o d’alguna cosa). Un infant aferrat a la seva mare.
  6. història militar
    1. transitiu Subjectar un altre vaixell al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l’abordatge.
    2. pronominal Aferrar-se dos vaixells.
  7. transitiu marina, marítim
    1. Plegar (una vela) sobre la verga o la botavara.
    2. Fixar fortament (l’àncora) al fons.