aferrar

    verb transitiu
  1. [fixar, subjectar] aferrar, agarrar, asir. Aferrà el volant amb totes dues mans, aferró el volante con ambas manos.
  2. [enganxar] pegar, adherir.
  3. marina, marítim [amb una gafa] aferrar.
  4. marina, marítim [una vela] aferrar.
  5. marina, marítim [ancorar] aferrar, anclar.
  6. verb pronominal
  7. [agafar-se] aferrarse, agarrarse, asirse.
  8. [obstinar-se] obstinarse, empeñarse. S'aferra a no parlar amb ningú, se obstina en no hablar con nadie.
  9. figuradament [no poder deseixir-se] apegarse, tener apego. Aferrar-se a la mare, apegarse a su madre.
  10. marina, marítim [dos vaixells] aferrarse.