Vés al contingut
verb transitiu
-
[fixar, subjectar]
aferrar,
agarrar,
asir.
Aferrà el volant amb totes dues mans, aferró el volante con ambas manos.
-
[enganxar]
pegar,
adherir.
-
marina, marítim [amb una gafa]
aferrar.
-
marina, marítim [una vela]
aferrar.
-
marina, marítim [ancorar]
aferrar,
anclar.
verb pronominal
-
[agafar-se]
aferrarse,
agarrarse,
asirse.
-
[obstinar-se]
obstinarse,
empeñarse.
S'aferra a no parlar amb ningú, se obstina en no hablar con nadie.
-
figuradament [no poder deseixir-se]
apegarse,
tener apego.
Aferrar-se a la mare, apegarse a su madre.
-
marina, marítim [dos vaixells]
aferrarse.