Pronúncia: əfərá
						
- 
								
								verb transitiu 
								
 - [fixar, subjectar] fixer, saisir, accrocher, tenir fortement. Aferrà el volant amb totes dues mans, il saisit le volant des deux mains.
 - [enganxar] coller. Aferrar un segell al sobre, coller un timbre sur l'enveloppe.
 - 
									marina, marítim [un vaixell] 
									 gaffer. 
									
- [una vela] ferler, carguer.
 - [l'àncora] mouiller l'ancre, jeter l'ancre.
 
								
								verb pronominal 
								 - [agafar-se] s'accrocher, se cramponner, s'agripper, se tenir fermement. Aferrar-se a la barana, s'accrocher à la rampe.
 - 
									figuradament [obstinar-se] 
									 s'obstiner, 
									 s'entêter, 
									 ne pas démordre de. 
									Aferrar-se a la seva,  ne pas démordre de son avis (de son opinion) . 
									
• [no poder deseixir-se] être attaché -e, tenir à, s'enticher de, se cramponner à. Aferrar-se al passat, s'accrocher à son passé. - marina, marítim [dos vaixells] s'aborder, s'accrocher.
 - 
									estar aferrat a 
									[agafat] 
									 être accroché à. 
									
- figuradament être attaché à, s'enticher de, tenir à, se cramponner à. Està aferrat a la seva dona, il est attaché (il tient) à sa femme.
 - [un infant] être pendu -e aux basques de. Està aferrat a la seva mare, il est pendu aux basques de sa mère.