■ abocar1

Homòfon: avocar, evocar
Compareu: vessar
Etimologia: de boca 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Acostar o ajuntar per les boques (dos recipients, dues eines). Abocar dues canonades.
  2. transitiu Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure.
  3. transitiu
    1. Fer rajar (el contingut d’un recipient) decantant aquest.
    2. Fer passar el contingut d’un recipient a un altre. Abocar vi en un got.
  4. transitiu figuradament Emprar (diners, recursos, etc.) en gran quantitat, a la consecució d’un fi. Abocar tots els esforços a millorar el poble, en la millora del poble.
  5. pronominal Acudir d’un cop molta gent en un indret. Tothom s’abocà a l’església per refugiar-s’hi.
  6. pronominal figuradament Lliurar-se (a un afecte o una inclinació). Quan una cosa li agrada, s’hi aboca de ple.
  7. transitiu Fer caure boca a terra.
  8. pronominal Inclinar la part superior del cos boca a terra, especialment traient-la per una obertura. Abocar-se a la barana.


    9. Vegeu també:
    abocar2