■ pols2

Etimologia: del ll. pŭlvis, pŭlvĕris, íd., que passà al gènere neutre en ll. vg. amb acusatiu pŭlvis, d’on la -s conservada en cat 1a font: s. XIII, Vides
    femení invariable
  1. Massa de partícules de terra seca i d’altres matèries tan diminutes que poden ésser alçades i emportades pel vent.
    1. Substància sòlida reduïda a partícules molt fines; pólvores.
    2. en pols locució adjectiva Polvoritzat. Llet, xocolata, en pols.
    3. fer pols (una cosa) figuradament Esmicolar-la, destruir-la.
  3. fer la pols (a algú) Ultrapassar-lo de molt, eclipsar-lo.
  4. pols interestel·lar (o còsmica) astronomia Pols formada de petites partícules sòlides (0,00005 cm de diàmetre) presents a les nebuloses fosques de les galàxies.


    5. Vegeu també:
    pols1
    pols3