■ pols1

Etimologia: del ll. pŭlsus, -us ‘impuls, xoc’, de pulsus, -a, -um, participi de pĕllĕre ‘empènyer’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    [plural polsos] masculí
  1. fisiologia animal
    1. Expansió i contracció arterials que poden ésser percebudes pel dit que palpa una artèria superficial. Pols alternant. Prendre el pols a un malalt.
    2. prendre el pols (a algú) figuradament Sondar-li les intencions. Prendre el pols a l’opinió pública.
  2. Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l’execució d’una cosa, com escriure, manejar una arma, etc. Tenir bon pols.
  3. Templa.
  4. Polsada.
  5. a pols locució adverbial
    1. Fent força amb el braç sense recolzar-lo enlloc en aixecar o sostenir quelcom.
    2. figuradament Amb el sol esforç personal, sense l’ajut de ningú. S’ha guanyat l’ascens a pols. Obtenir l’èxit a pols.


    6. Vegeu també:
    pols2
    pols3