■ dol1

Compareu: condol
Etimologia: del ll. td. dŏlus ‘dolor’, amb valor de dolor, -oris, forma refeta probablement sobre el genitiu pl. dolorum, comú a dolor, -oris ‘dolor’ i dolus, -i ‘engany, frau’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Aflicció causada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia. Mai no havíem vist un dol com el d’aquells xicots en morir llur germà. Les freqüents inundacions són causa de gran dol. Planys de dol.
    2. antigament Compassió, pena. De tan perduts, feia dol de veure els sembrats.
    1. Senyal exterior d’aquesta aflicció.
    2. anar (o vestir-se, o posar-se) de dol (o portar dol, o dur dol) Portar vestits de dol. Que vas de dol?: qui se t’ha mort?
    3. dol rigorós Vestimenta, corresponent al primer temps de dol, amb què hom evita la mínima demostració de festivitat. Després de tant temps encara vas de dol rigorós?
    4. mig dol Vestimenta amb què el dol ja no és observat rigorosament. Ara que ja puc portar mig dol, em faré un vestit de piquets.
    5. portar (o dur) dol irònicament Tenir les ungles brutes.
    1. Situació, circumstància, temps, posterior a la mort d’una persona estimada o a una gran desgràcia. Any de dol. El país està de dol pels tristos esdeveniments.
    2. dol rigorós Dol molt immediat a la mort.
    1. Seguici fúnebre. Acomiadar el dol a la porta del cementiri. Presidir el dol.
    2. cap de dol Persona o persones que presideixen un dol.
  5. arts gràfiques Filet negre, en general de sis o més punts, utilitzat principalment per a emmarcar esqueles funeràries, paper de cartes, sobres, etc.


    6. Vegeu també:
    dol2