■ calar

Etimologia: del ll. td. calare ‘fer baixar’, i aquest, del gr. khaláō ‘afluixar, deixar anar, fer baixar’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. intransitiu antigament Baixar, passar a un nivell més baix.
    2. transitiu Acalar.
    3. transitiu marina, marítim Arriar una vela.
    4. transitiu marina, marítim Arriar un masteler, una verga, etc., de manera que llisquin per dins una anella que els guia en llur moviment.
  2. intransitiu
    1. Tenir un recipient més o menys fondària o més o menys capacitat. El dipòsit del mas no cala gaire.
    2. figuradament Té un fill que no cala gaire.
  3. transitiu
    1. Penetrar (un cos) travessant-lo de banda a banda, especialment penetrar un líquid (en un cos permeable). La pluja li calava la roba.
    2. figuradament Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d’ésser (d’algú), les raons, el secret (d’alguna cosa). Era un fanfarró i el van calar de seguida.
    3. calar foc (a un objecte) Fer que cremi. Van calar foc a la llenya.
    4. calar-se foc Encendre’s. Calar-se foc al paller.
  4. transitiu
    1. Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). Calar-se el capell fins a les orelles. Calar la baioneta al fusell.
    2. tecnologia Efectuar un calatge.
    1. transitiu dialectal menjar1 1. Cada matí, abans d’anar a l’hort, cala una llesca de pa amb pernil.
    2. pronominal dialectal Es calava els raïms sense mastegar.
  6. transitiu Treure fils o fer forats a la roba fent uns dibuixos semblants a les puntes o randes, per adornar-la.
  7. intransitiu marina, marítim Submergir-se més o menys el buc d’un vaixell dins l’aigua.
  8. motors
    1. pronominal Aturar-se bruscament un motor pel fet d’ésser més gran el parell resistent que el parell motor.
    2. transitiu He calat el motor.
  9. intransitiu música Abaixar-se cantant. Els tenors calen molt.
  10. transitiu pesca Disposar un ormeig de pesca dins l’aigua a fi d’atrapar-hi peix. Els sardinals són calats entre dues aigües.