■ bot2

Etimologia: de botar1 1a font: c. 1460, Roig
    masculí
    1. Salt brusc d’una persona o un animal. Baixar l’escala fent bots. El gos es llançà d’un bot sobre la presa.
    2. anar (en un indret) en un bot Anar-hi corrents, en un instant.
    3. fer (una cosa) a bots i empentes Fer-la precipitadament.
    1. Moviment d’un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire en virtut de la seva elasticitat, fins a tornar a tocar a terra. Els bots d’una pilota.
    2. per extensió L’auto sortí de la carretera i caigué a la mar fent bots entre les roques.
  3. fer un bot figuradament Experimentar l’esperit una commoció violenta. Feu un bot en sentir el nom del seu contrincant.


    4. Vegeu també:
    bot1
    bot3