■ bot1

Etimologia: del ll. vg. bŭttis, provinent, sembla, d’una llengua preindoeuropea 1a font: 1249
    masculí
    1. Cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids. Foradar-se un bot de vi. Un bot olier. Inflar-se com un bot.
    2. ploure a bots i barrals Fer un gran xàfec.
  2. adoberia Pells o peces que, cosides, tenen l’aparença d’un bot.
  3. cinegètica Reclam, a manera d’ocell, usat en la caça menor.
  4. ictiologia Peix de l’ordre dels tetraodontiformes, de la família dels mòlids (Mola mola), de cos discoidal, comprimit, recobert d’una pell aspra i granulosa de color gris o castany.
  5. indústria tèxtil Recipient cilíndric on és dipositada la matèria tèxtil, en forma de veta o de cinta, a la sortida d’algunes màquines, que serveix per al seu transport a les màquines següents per a continuar l’elaboració.
  6. bot de gemecs (o simplement bot) música Sac de gemecs.
  7. fer bot
    1. Formar protuberància, sobresortir poc o molt un cos que descansa o recolza en una superfície. Fer molt bot, poc bot. Feia més bot la càrrega que el vehicle.
    2. Presentar, una superfície, una cara convexa; bombar-se. Amb aquesta humitat els taulons faran bot.
  8. fer el bot
    1. Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar.
    2. Entossudir-se en una actitud de retraïment fent l’ofès, el disgustat, etc., amb algú per produir-li un sentiment de greu, de penediment, etc., esperant d’ésser desagreujat, pregat de deposar tal actitud, etc.
  9. rebentar el bot figuradament Cessar de retenir-se, esclatar.
  10. tenir el bot ple figuradament Estar cansat, fart, de sofrir, de suportar, alguna cosa.



    11. Vegeu també:
    bot2
    bot3