<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xalar</title>
Accessory
Etimologia: emparentat amb l’oc. chalà i l’it. scialare ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, d’origen incert, probablement del mot it., que també probablement prové del ll. exhalare ‘exhalar’, amb canvi semàntic al sentit de ‘deixar anar, fer ostentació, malversar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
-
verb
- intransitiu Esbargir-se alegrement, regalar-se. Vam xalar molt, en aquella excursió.
- pronominal Com te la xales, tu, ara que ets sol!