■ xalar

Etimologia: emparentat amb l’oc. chalà i l’it. scialare ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, d’origen incert, probablement del mot it., que també probablement prové del ll. exhalare ‘exhalar’, amb canvi semàntic al sentit de ‘deixar anar, fer ostentació, malversar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu Esbargir-se alegrement, regalar-se. Vam xalar molt, en aquella excursió.
  2. pronominal Com te la xales, tu, ara que ets sol!