Es mostren 2 resultats

■ vós

vós

Homòfon: boç
Etimologia: del ll. vōs ‘vosaltres’ 1a font: s. XIV, Llull
pronom Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc. Beneita sou Vós entre totes les dones.

■ vós

pronom Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc Beneita sou Vós entre totes les dones
Traducció

■ vos

vos

Etimologia: del ll. vōs (acusatiu), íd. 1a font: s. XIV, Llull
pronom Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal. S’esforcen a donar-vos la raó. Estimeu-vos els uns als altres. Emporteu-vos-el.

■ vos

pronom Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal S’esforcen a donar-vos la raó Estimeu-vos els uns als altres Emporteu-vos-el
Traducció