Es mostren 2 resultats

■ trincar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trincar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del fr. tingler ‘lligar les posts d’una nau’, d’origen escandinau, convertit en tringler per repercussió de líquida, d’on degué passar en portuguès a tringrar, tringar, trincar i d’aquí al cat 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. nàutica Subjectar fortament amb trinques.
    2. Tesar.
  2. intransitiu nàutica Navegar de bolina.



    3. Vegeu també:
    trincar2

■ trincar1

verb transitiu nàutica Subjectar fortament amb trinques Tesar intransitiu nàutica Navegar de bolina Vegeu també trincar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincar2

■ trincar2

verb intransitiu Bevent amb algú, fer xocar els veires, les copes, etc Trinquem a la salut del nostre amic Vegeu també trincar 1
Informació complementària
Traducció