■ trincar1

Etimologia: d’origen incert, potser del fr. tingler ‘lligar les posts d’una nau’, d’origen escandinau, convertit en tringler per repercussió de líquida, d’on degué passar en portuguès a tringrar, tringar, trincar i d’aquí al cat 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. nàutica Subjectar fortament amb trinques.
    2. Tesar.
  2. intransitiu nàutica Navegar de bolina.


    3. Vegeu també:
    trincar2