■ trempar

Etimologia: del ll. temperare ‘moderar, temperar’; de la idea d’equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Donar a l’acer, al vidre, etc., el punt de duresa i elasticitat que els cal per a certs usos. L’acer es trempa escalfant-lo fins a una temperatura elevada i refredant-lo sobtadament.
  2. Tallar una ploma d’ocell de manera que serveixi per a escriure.
  3. dialectal amanir 2.
  4. música Temprar.
  5. usat absolutament col·loquialment Posar-se el penis en erecció, mantenir-s’hi. En veure-la nua va trempar. Anava trempat tot el dia.