■ amanir

Etimologia: del ll. *ammannire, procedent d’una forma *admanuire, romanització, en it. i cat., del gòt. manwjan ‘preparar’; arribat en cat. potser per via italiana 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Aparellar, preparar.
    2. pronominal Amaneix-te a sortir.
  2. transitiu especialment Posar oli, sal, etc. (a certes viandes). Amanir tomàquets, cebes, pebrots i escarola.