■ transparent

Etimologia: del b. ll. transparens, -ntis, der. de parēre ‘aparèixer’ 1a font: 1575, DPou.
  1. adjectiu física
    1. Que deixa passar la llum de manera que poden veure’s els objectes a través seu. Un vidre transparent.
    2. per extensió Que deixa passar, sense absorció, certs tipus de radiacions o feixos de partícules.
    1. adjectiu De teixit tan clar que permet passar la llum a través seu. Una roba brodada transparent.
    2. masculí Tela, paper, etc., que, posat a manera de cortina, en el buit d’una finestra, etc., serveix per a temperar la llum.
  3. adjectiu figuradament Molt clar d’expressió, que deixa veure el sentit sense dificultat. L’al·lusió era transparent. Un estil transparent.