- adj.
diàfan Compareu: translúcid. Un objecte és diàfan quan deixa passar a través seu la imatge perfecta de l'objecte, com ara l'aire, un vidre, una capa d'aigua límpida; transparent diu menys que diàfan: un vel molt tènue, per exemple, deixa veure els contorns i, en part, la superfície de l'objecte que és al seu darrere: és un vel transparent. Translúcid, per contra, vol dir que deixa passar la llum difusa, però no permet de veure la forma de l'objecte. L'aire és diàfan, un vel de tul és transparent, una placa d'alabastre o un vidre glaçat és translúcid, però no transparent, i encara menys diàfan.
vitri, transparent com un vidre.
hialí, transparent com el cristall.
límpid, diàfan, d'una transparència perfecta.
cristal·lí (es diu només de l'aigua)
clar, es diu d'un líquid, per oposició a tèrbol.
Antònims: Opac. Semiopac.
- m. → cortina.
© Manuel Franquesa