Es mostren 2 resultats

tracte1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tractus, -us, íd., der. de trahĕre ‘estirar, atreure, emmenar, arrossegar’ 1a font: s. XIV, Pere III
Body
    masculí
    1. Manera de procedir envers algú. Ell li dona un mal tracte.
    2. Manera de captenir-se en les relacions amb els altres. És una persona d’un tracte exquisit.
    3. mals tractes dret civil Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anul·lar drets i deures.
  1. Acció de tractar o de tractar-se; relació. Tenir tractes amb algú.
  2. dret civil Conveni o contracte debatut entre dues parts.



  3. Vegeu també:
    tracte2

tracte1

tracte2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: v. tracte1
Body
    masculí anatomia animal
  1. Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans.
  2. tracte alimentari Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus.
  3. tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide.
  4. tracte vocal Conducte que va des de la laringe fins als llavis i als narius.



  5. Vegeu també:
    tracte1

tracte2